Vasco De Gama funda Cochin - História

Vasco De Gama funda Cochin - História


We are searching data for your request:

Forums and discussions:
Manuals and reference books:
Data from registers:
Wait the end of the search in all databases.
Upon completion, a link will appear to access the found materials.

O explorador português Vasco da Gama construiu uma fábrica e entreposto comercial em Cochin, no sudoeste da Índia. Foi o primeiro assentamento europeu na Índia.

Biografia de Vasco da Gama

Cordilheira Basca (Sines, Portugal, c. 1460 - Cochin, Índia, 24 de dezembro de 1524). Navegador, Explorador e Conquistador de origem portuguesa, reconhecida por ter encontrado a primeira rota de Portugal para a Índia.

Sua participação no processo de estabelecimento de acordos comerciais com a Índia foi crucial. É considerado um dos responsáveis ​​por ter feito de Portugal uma potência no século XVI, é por isso que ele também é listado como uma das pessoas mais influentes da história.


Inhaltsverzeichnis

Über die historische Herkunft des Namens Gama werden von Historikern verschiedene Versionen vertreten. Eine Theorie besagt, dass dieser Nome auf den Ritter Lopo Rodrigues de Olhoa zurückgeht, der als Begleiter des portugiesischen Nationalhelden e „Gegenstück“ zum Cid, Geraldo Sem Pavor, bei der Rückeroberung der Stadt Évora von denahmen Jahre 11 portugiesisch: gama) begleitet wurde. Vom Spitznamen für den Ritter soll Gama später zum Familiennamen seiner Nachkommen geworden sein.

Kindheit und Jugend

Über Vasco da Gamas Jugend und das Leben vor seiner großen Entdeckungsfahrt ist wenig bekannt. Er entstammt dem portugiesischen Adel. Seine Eltern waren Estêvão da Gama (Gouverneur von Sines und Silves) und Isabel Sodré, deren Familie ursprünglich aus England stammte und über gute familiäre Beziehungen zum Orden der Christusritter verfügte. Beide hatten gemeinsam zumindest fünf Kinder, einige Autoren gehen von sieben bzw. acht aus.

Sein Vater gehörte zum Ritterorden von Santiago e guerra Komtur von Cercal sowie Verwalter (alcaide-mor) der Stadt Sines, die ebenfalls dem Santiago-Orden gehörte. Die Familie seines Vaters stammte aus dem südlichen Alentejo, war ursprünglich mit dem Ritterorden von Avis verbunden und wechselte erst später zum Ritterorden von Santiago. Estêvão da Gama gehörte zum Hause des Prinzen Dom Fernando, der auch Großmeister des (portugiesischen) Ordens von Santiago war. Später schloss sich Estêvão da Gama dessen Sohn, Dom Diogo an, Herzog von Viseu e Administrador des Ordens der Christusritter. Mit beiden kämpfte er in Nordafrika und in Kastilien. 1484 wurde Dom Diogo der Verschwörung gegen den König, seinen Onkel Johann II., Angeklagt und ermordet, sein Anhang verfolgt.

Der erste historische Beleg für den Lebensweg von Vasco da Gama stammt aus dem Jahre 1480. In diesem Jahr trat er em den Ritterorden von Santiago ein. Dies war die Voraussetzung, um später persönliche Einkünfte aus der Verwaltung und Bewirtschaftung von Gütern des Ordens ziehen zu können, bedeutete jedoch nicht automatisch die spätere Weihe zum Priester. Ein Noviziat in den Ritterorden dieser Zeit começou publicherweise em Alter von 11 de 12 Jahren, então dass auf das nicht eindeutig belegte Geburtsjahr von Vasco da Gama geschlossen werden kann: vermutlich 1468 de 1469.

1492 beauftragte Johann II. Vasco da Gama mit Vergeltungsmaßnahmen gegen französische Handelsschiffe im Hafen von Setúbal und em Häfen an der Algarve, um damit auf die Angriffe französischer Piraten auf portugiesische Schiffe vor der wfrikanischen Küste zu reagier. 1495 wurde da Gama als Anerkennung für geleistete Dienste zum Komtur der beiden Komtureien des Santiagoordens Mouguelas und Chouparia ernannt.

Nominierung Vasco da Gamas

Warum Vasco da Gama als Oberbefehlshaber für die Reise nach Indien ausgewählt wurde, ist bis heute nicht eindeutig geklärt. Die beiden Zeitgenossen und Chronisten João de Barros e Damião de Góis verweisen darauf, dass er die Nachfolge seines Vaters angetreten habe, der under Johann II. einer der wichtigsten Verfechter der Suche des Seeweges nach Indien um Afrika herum gewesen sei. Gesichert ist jedenfalls, dass da Gama über sehr gute Beziehungen zu dem seit 1495 herrschenden König Manuel I. von Portugal verfügte und als ein Mann galt, der das Vertrauen des Königs genoss. Manuel I. ermöglichte Vasco da Gama auch den Eintritt in den Orden der Christusritter.

Die möglicherweise fehlenden maritimen Kenntnisse Vasco da Gamas wurden durch die besten Piloten und Steuerleute Portugals kompensiert, welche die zu befahrenden Gewässer kannten - soweit sie den Portugiesen überhaupt bekannt waren. Außerdem begleitete Bartolomeu Diaz, der Bezwinger des Kaps der Guten Hoffnung, die kleine Flotte bis zu den Kapverdischen Inseln.

Im Gegensatz zu dieser Posição gehen verschiedene Autoren jedoch davon aus, dass sich Vasco da Gama schon früh als fähiger Seemann und Kapitän ausgezeichnet haben muss. Denn obwohl Bartolomeu Díaz bereits um die Jahreswende 1487/88 als erster Europäer die Südspitze Afrikas umsegelt hatte, erteilte König Manuel I. von Portugal nicht ihm, sondern da Gama den Auftrag, den letzten nochen fehlenden nochien der Gundzrittu Indzrnittu.

Bereits 80 Jahre zuvor war diese Suche von Heinrich dem Seefahrer begonnen worden. Das Ziel der Expedition war es, den arabischen, persischen, türkischen und venezianischen Zwischenhandel auszuschalten, der Gewürze wie etwa Pfeffer na Europa extrem verteuerte.

Die Entdeckung des südlichen Seewegs nach Indien

Vasco da Gama verließ am 8. Juli 1497 den Hafen Restelo em Lissabon mit seinem Flaggschiff, der Nao São gabriel (120 Tonnen) sowie der Nao São rafael unter dem Kommando seines Bruders Paulo da Gama, der Nao Bérrio (em einigen Quellen auch Santa Fé) (100 toneladas) unter Nicolao Coelho als Kapitän und einem Transportschiff unter dem Kommando von Gonçalo Nunes. Insgesamt nahmen an der Reise zwischen 150 und 170 Mann Besatzung teil. Der Flotte waren die besten Piloten (Steuerleute und Navigatoren) Portugals beigegeben, denen die Strömungs- und Windverhältnisse speziell im Südatlantik weitgehend vertraut waren. Für das Flaggschiff guerra das Pêro de Alenquer, auf der São Rafael fuhr João de Coimbra als Piloto und auf der Bérrio übte dieses Amt der erfahrene Pêro Escobar aus. Als Segelmeister der kleinen Flotte fuhr auf der São Gabriel Gonçalo Álvares, der bereits an der zweiten Reise Diogo Cãos teilgenommen hatte.

Vasco da Gama segelte mit weit nach Westen ausholendem Kurs durch den Atlantik und löste sich deutlich von der Küste, um bessere Windverhältnisse zu nutzen. Am 4. Novembro erreichte die kleine Flotte die Sankt-Helena-Bucht an der Westküste Südafrikas. Anschließend umfuhr er das Kap der Guten Hoffnung em einem großen Bogen und landete am 25. November in der Mosselbaai. Der ostafrikanischen Küste folgend erreichte er am 7. Abril 1498 Mombasa, wo arabische Kaufleute versuchten, seine Weiterfahrt zu verhindern. Vasco da Gama segelte weiter zu der ostafrikanischen Stadt Malindi, einer Handelskonkurrentin von Mombasa. Deren Sultan stellte ihm einen Navigator (Ahmad ibn Majid) für die Überfahrt nach Indien zur Verfügung.

Alt. 20. Mai 1498 landete Vasco da Gama nahe Calicut an der Malabarküste. Zum ersten Mal hatte ein europäisches Schiff Indien auf dem Seeweg um Afrika herum erreicht. Die Verhandlungen mit dem Zamorin von Calicut verliefen zwar nicht wie erhofft, dennoch konnte Vasco da Gama am 8. Oktober voll beladen mit kostbaren Gewürzen die Rückreise antreten. Das erste Schiff seiner Flotte unter Nicolao Coelho erreichte die Heimat am 10. Juli 1499. Vasco da Gama selbst, der sich wegen seines tödlich erkrankten Bruders einige Wochen auf den Azoren aufgehalten hatte, traf am 9. September wieder em Lissabon ein, triunfalista Empfang bereitet wurde.

Zu Weihnachten 1499 verlieh das Königshaus Vasco da Gama die Herrschaft über die Stadt Sines, die sein Vater bereits ausgeübt hatte. Damit startedn ein jahrelang schwelender Konflikt zwischen dem König und da Gama einerseits und den Ordensoberen der Santiagoritter sowie den lokalen Autoritäten der hochadligen und im Santiago-Orden einflussreichen Familie de Noronha andererseits und den Ordensoberen der Santiagoritter sowie den lokalen Autoritäten der hochadligen und im Santiago-Orden einflussreichen Familie de Noronha andererseits, die diese Verhärtenerseit, die diese Verlehänläch desächtein.

Weitere Ehrungen durch den König folgten. So durfte da Gama den Titel Dom führen, foi auch seinen Brüdern und Nachkommen gestattet wurde. 1502 wurde ihm dann der Titel eines Almirante do Mar das Índias („Almirante des Indischen Meeres“) verliehen. Dies geschah sicher auch als Erwiderung auf die Ernennung von Christoph Kolumbus zum Almirante des Ozeanischen Meeres durch das spanische Königspaar einige Jahre zuvor.

Das Logbuch seiner ersten Reise nach Indien, bem-vinda heute in der Biblioteca Pública Municipal do Porto aufbewahrt wird, wurde im Jahr 2013 zum Weltdokumentenerbe erklärt. [1]

Die zweite Reise nach Indien

Die zweite portugiesische Indienexpedition leitete Pedro Álvares Cabral, der bei dieser Gelegenheit im Jahr 1500 Brasilien entdeckte. 1501 befehligte João da Nova mit vier Naus die dritte Reise.

Die vierte Fahrt 1502 stand dann wieder unter dem Kommando Vasco da Gamas, nachdem dieser bei seinem Kinder- und Jugendfreund, König Manuel I., gegen eine erneute Berufung Pedro Álvares Cabrals zum Oberbefehlshaber der Flotte protestiertte hat. Diesmal brach er mit 21 schwer bewaffneten Schiffen auf. Das erste Geschwader (9 Naos) führte er selbst, das zweite befehligte sein Onkel Vicente Sodré und das dritte Geschwader stand unter dem Kommando seines Primos Estêvão da Gama. Aufgrund seiner guten Beziehungen zum Königshaus nahmen an der Reise noch weitere Verwandte teil, so z. B. ein weiterer Onkel, Brás Sodré, und sein Schwager Lopo Mendes de Vasconcelos. Bereits auf der Hinreise legte Vasco da Gama em Ostafrika Stützpunkte an, unter anderem em Sofala.

Das Auftauchen der Portugiesen im Indischen Ozean und ihr Angriff auf das Monopol arabischer und indischer Händler im Indienhandel führte recht schnell zu einem latenten Kriegszustand. Então musste sich Vasco da Gama noch 1502 unmittelbar nach seiner Ankunft in indischen Gewässern vor Calicut mit 15 eigenen Schiffen einer Flotte von mehr als 100 indischen und arabischen, zumeist kleineren Schiffen zur Schlacht stellen, die das portugiesische Geschwollen. Den Enterkampf vermeidend, konnten die Portugiesen durch ihr wirksames Geschützfeuer die gegnerische Flotte vollständig vernichten rápido.

Durch Verhandlungen, das Ausnutzen von Rivalitäten unter den indischen Fürsten und rücksichtslose Gewaltanwendung gelang es, den ersten Widerstand der indischen Fürsten zu brechen, Welcher von den arabischen Händlern gegen die neue Konkurrenz geföde aus ersten Widerstand der indischen. Vasco da Gama festigte Portugals Stellung an der indischen Malabarküste, indem er die portugiesischen Faktoreien em Cannanore und Cochin weiter ausbaute und stärkte. 1503 errichteten die Portugiesen em Cochin mit Fort Emmanuel die erste europäische Festung auf dem indischen Subkontinent.

Mit zum Teil erzwungenen Handelsverträgen, Privilegien gegenüber verbündeten indischen Fürsten sowie einer permanenten Flottenpräsenz começou Vasco da Gama Portugal recht schnell das Monopol im europäischen Gewürzhandel zu sicien und legte den Grundstein fürische Innerhalb weniger Jahre errang Portugal eine hegemoniale Stellung als Seemacht im westlichen Teil des Indischen Ozeans. Aus dieser Zeit ist auch die gnadenlose Versenkung eines arabischen Pilgerschiffes durch Vasco da Gama überliefert. [2]

Vasco da Gama verließ Indien wieder und kehrte em setembro de 1503 nach Portugal zurück.

Ehrenvolles Adelsleben

Nach seiner erfolgreichen Rückkehr erhielt Vasco da Gama von König Manuel eine jährliche Rente de 400.000 reais und wurde Angehöriger seines Hofes.

1507 verlor er die Auseinandersetzung mit dem Santiago-Orden. Am 21. März 1507 wies der König ihn und seine Familie an, alle Aktivitäten em Sines einzustellen und die Stadt zu verlassen. Er durfte das Gebiet nur noch mit Erlaubnis des Ordensoberen betreten. Daraufhin ließ sich Vasco da Gama em Évora nieder. Er legte alle Ämter der Santiagoritter nieder, gab die beiden Komtureien des Santiagoordens Mouguelas und Chouparia zurück und trat mit Unterstützung des Königs kurze Zeit später dem Orden der Christusritter bei.

Die Gunst des Königs blieb ihm erhalten. Bereits 1508 unterstützte Manuel Vasco da Gama bei dessen Kauf der Statthalterschaft von Vila Franca de Xira. 1511 verfügte der König, dass da Gama auch weiterhin seine Einkünfte aus den Gütern Santiago do Cacém, Vila Nova de Milfontes und Sines beziehen konnte. 1513 wurde er von allen Gebühren und Steuern für Handelswaren aus Indien befreit. Zwei Jahre später erhielt er das Lehnsgut Nisa, wo er bis 1519 lebte. Seine enge Beziehung zum Königshaus beweist seine Einladung zur Hochzeit König Manuels mit Dona Leonor (Eleonore von Österreich) em Janeiro 1519.

Aber im Jahre 1518 stellte Vasco da Gama beim König auch den Antrag, mit seiner Familie Portugal verlassen zu dürfen, foi von vielen seiner Zeitgenossen als ein Übertritt auf die Seite Kastiliens interpretiert wurde. Im gleichen Schreiben forderte Vasco da Gama aufgrund seiner Verdienste vom König die Verleihung des Titels eines Conde (Graf) sowie die dazugehörigen Einkünfte. Der König lehnte eine sofortige Ausreise der Familie ab, stellte eine solche jedoch am Jahresende em Aussicht.

Gleichzeitig wurden jedoch die Voraussetzungen geschaffen, dass Vasco da Gama em den Hochadel aufsteigen konnte. Mit dem vierten Duque (Herzog) D. Jaime (Jakob) de Bragança wurde ausgehandelt, die jährliche Rente von 400.000 reais gegen die Herrschaften Vila da Vidigueira und Vila de Frades sowie alle mit diesen Besitzungen verbundenen Einkünfte, Rechte und Privilegien einzutauschen. Ende 1519 bestätigte der König diese Transaktion und verlieh Vasco da Gama den Titel Conde de Vidigueira (Graf von Vidigueira).

Dritte Reise und Tod

Im dezembro de 1521 starb König Manuel. Sein Sohn und Nachfolger Johann III. (João III.) Beabsichtigte, gegen die sich ausbreitende Misswirtschaft und Korruption no Estado da Índia unter dem damaligen Gouverneur Duarte de Menezes vorzugehen. Der Hof beschloss, die reichen diplomatischen und militärischen Erfahrungen Vasco da Gamas sowie seinen besonders em Portugiesisch-Indien klangvollen Namen für diese Aufgabe zu nutzen um die Autorität em Goa wiederherzustellen.

Am 5. April 1524 verließ der zum Vizekönig von Indien ernannte Vasco da Gama auf seinem Flaggschiff, der großen Karacke Santa Catarina do Monte Sinai, in Begleitung seiner entre Söhne Estêvão und Paulo Lissabon mit Kurs auf Indien. Für diese Reise war er mit besonderen Vollmachten bedacht worden sein Sohn Estêvão wurde zum Capitão-mor do Mar da Índia (Kapitän des Indischen Ozeans und der Indischen Flotte) ernannt. Nach seiner Ankunft começou da Gama eine Reihe von Maßnahmen zur Reorganization der Zivilverwaltung und der Militärstruktur einzuleiten. Então wurden (rápido) alle Befehlshaber der portugiesischen Befestigungen em Asien ausgetauscht und die regelmäßige Bezahlung der Soldaten durchgesetzt.

Aber der Vizekönig da Gama war krank. Er starb nur drei Monate nach seiner Ankunft am Weihnachtsabend im südwestindischen Kochi an einer „Infektion der Nackenregion“. Zunächst wurde er em Kochi im Convento Santo António im Ornat der Christusritter beigesetzt. 1538 veranlasste sein Sohn Pedro da Silva da Gama, die Gebeine in die Kapelle des Klosters Nossa Senhora das Relíquias ins heimatliche Vidigueira zu überführen.

Nach der Auflösung aller Orden und Klöster em Portugal im Jahre 1834 wurden auch die Gräber der Familie da Gama em Vidigueira nicht mehr gepflegt, und sie verwahrlosten. Primeiro 1880 griff der portugiesische Staat ein und ließ die sterblichen Überreste Vasco da Gamas em einem Ehrengrab im Mosteiro dos Jerónimos (Hieronymus-Kloster) im Lissaboner Vorort Belém beisetzen. Sein Grab liegt nun nur wenige Meter von den Gräbern der Könige Manuel I. und Johann III. entfernt, denen er als Entdecker und Vizekönig diente. Zudem befindet sich in unmittelbarer Nähe das Grab von Luís de Camões, der in seinen Lusiaden die erste Reise da Gamas literarisch verarbeitete.

Das Museu Naval (Seefahrtsmuseum) em Faro stellt Modelle historischer bedeutsamer Schiffe aus, darunter ein Modell des Flaggschiffes Vasco da Gamas auf seiner ersten Reise nach Indien - der Nau São gabriel.

Vasco da Gama herdeiro de Jahre 1500 de 1501 die ebenfalls dem Adel entstammende Catarina de Ataíde (* 1470 † 1. Hälfte 16. Jahrhundert), eine Tochter des königlichen Statthalters von Alvor, Afonso de Ataíde, und dessen Frau Maria da Silva. Mit Catarina de Ataíde hatte Vasco da Gama sechs Söhne und eine Tochter:

  • Francisco da Gama, Haupterbe und Nachfolger als zweiter Conde von Vidigueira (um 1505–1576), unter anderem von 1529 bis vor 1534 königlicher Gouverneur (capitão mor) von Elmina, 1534–1538 königlicher Gouverneur (capitão mor) von Malakka, 1540-1542 elfo Gouverneur des Estado da Índia mit Sitz em Goa
  • Paulo da Gama, unter anderem 1533–1534 königlicher Gouverneur (capitão mor) von Malakka (um 1516–1542), nahm auf Befehl seines Bruders Estêvão an einer Expedition nach Äthiopien teil und fand dabei den Tod
  • Pedro da Silva da Gama, unter anderem 1548–1552 königlicher Gouverneur (capitão mor) von Malakka
  • Álvaro de Ataíde da Gama, unter anderem 1552–1554 königlicher Gouverneur (capitão mor) von Malakka
  • Isabel de Ataíde da Gama

Ein Bericht eines Teilnehmers der ersten Indienfahrt ist in einer Anfang des 16. Jahrhunderts erstellten Abschrift erhalten, traditional wird das sogenannte Diário da viagem de Vasco da Gama einem Matrosen namens Álvaro Velho zugeschrieben. [3] Weiterhin ist in der von Fracanzano da Montalboddo herausgegebenen Anthologie Paesi novamente retrovati (Vicenza, 1507) ein Brief des Florentiner Kaufmanns Girolamo Sernigi von 1499 enthalten, in dem dieser über die erste Indienfahrt berichtet. [4] In der Anthologie findet sich außerdem ein Brief einiger Kaufleute aus Spanien oder Portugal, in denen Ereignisse von da Gamas zweiter Indienfahrt und der Indienfahrt der Albuquerques geschildert werden. [5] Die Reisebeschreibung seiner zweiten Reise erschien 1505/1506 in deutscher Sprache unter dem Titel den rechten weg ausz zu fahren von Liszbona gen Kallakuth, gedruckt bei Georg Stuchs em Nürnberg. Über die vierte Fahrt existiert zudem ein im Original als "Calcoen" (d. I. Calicut) betitelter Bericht, den vermutlich ein flämischer Matrose verfasste. [6]


Viagem de "descoberta" de Vasco da Gama 1497

Vasco da Gama realizou 2 expedições entre 1497 e 1502. Esta reportagem centra-se na primeira, visto que foi durante esta expedição que a tripulação de Vasco da Gama desembarcou na África do Sul.

A razão para colocar "descoberta" entre aspas é porque a terra não foi, como argumentam tantos exploradores, descoberta por eles. O terreno já estava ocupado e sendo utilizado pelos moradores. A razão pela qual os grupos freqüentemente declaram sua chegada a alguma terra estrangeira como uma "descoberta" é porque, de acordo com a regra dos 'guardiões descobridores' primitivos, isso dá suporte a qualquer alegação que eles façam de "possuir" a terra. Para desvendar essa mistificação da história da exploração.

A Primeira Expedição

A expedição portuguesa partiu do rio Tejo em 8 de julho de 1497 com uma tripulação de 148 homens em um esquadrão de três armadores quadrados, o São Gabriel, o São Rafael, o Berrio e um navio de abastecimento. O comandante-em-chefe Vasco da Gama embarcou no São Gabriel acompanhado do seu piloto, Pedro de Alenquer. O irmão do Vasco, Paulo, era o capitão do São Rafael. Durante quase quatro meses navegaram através do Atlântico sem avistar terra até que, em * 4 de novembro de 1497, chegaram a uma baía (atual dia Santa Helena). Vasco da Gama deu à baía o nome de Bahai da Santa Elena (Baía de Santa Helena), em homenagem à Mãe Religiosa de Constantino, o Grande. Perto ou perto da foz do rio Berg, os exploradores começaram a fazer reparos, procurar água e verificar sua posição. Foi aqui que eles tiveram seu primeiro encontro com os Khoikhoi. Um mal-entendido surgiu entre eles e, temendo um ataque, os Khoikhoi atiraram lanças, ferindo Da Gama na coxa.

Diante de um vendaval, a esquadra portuguesa contornou o Cabo em 22 de novembro e, três dias depois, os navios maltratados navegaram para Santa Brás (Baía de Mossel), avistando ilhas repletas de pássaros barulhentos. Eles descarregaram seu navio-armazém danificado e o queimaram, enquanto da Gama trocava presentes com os Khoikhoi. No entanto, eles ofenderam os Khoikhoi quando pegaram água potável sem pedir permissão ao chefe, e os Khoikhoi começaram a se reunir em uma massa armada. Os marinheiros rapidamente pegaram seus barcos enquanto alguns disparos de canhão dispersaram os Khoikhoi.

A costa leste

No Natal, o esquadrão estava próximo à perigosa costa de Pondoland, que eles batizaram de Natal. Três dias depois, eles estavam curtindo uma boa pescaria em um ponto que chamavam de Ponta de Pescaria (penhasco de Durban). Os ventos de proa empurraram-nos para o mar e quando conseguiram voltar a alcançar a costa, ancoraram ao largo de Inharrime, na costa de Moçambique. Eles reabasteceram seus barris de água e, encontrando os ancestrais trabalhadores do ferro dos Tsonga amigáveis ​​e generosos, chamaram a área de Terra da Boa Gente ('terra da gente boa').

Na Ilha de Moçambique, eles enfrentaram à força dois pilotos árabes e quando os habitantes muçulmanos perceberam que os exploradores eram cristãos, eles se tornaram hostis. Para mantê-los afastados, Vasco da Gama bombardeou a cidade e depois partiu. Em 7 de abril, Da Gama ancorou ao largo de Mombaça. O sultão generosamente lhes enviou ovelhas, legumes frescos e frutas, mas quando um dos pilotos árabes saltou ao mar quando eles estavam entrando no porto, os portugueses suspeitaram das intenções do sultão. Da Gama forçou alguns muçulmanos a embarcar, torturou-os com óleo fervente e soube de uma trama para vingar o ataque português a Moçambique. Assim prevenidos, eles foram capazes de evitar um ataque e seguiram seu caminho. Perto de Malindi (perto de Mombaça), eles acharam o sultão muito mais amigável e prestativo. Ele forneceu-lhes um piloto experiente para conduzi-los à Índia, estabelecendo assim as bases de uma aliança longa e mutuamente lucrativa.

De Malindi, os navios navegaram para Calicute, na Índia, e ancoraram na costa de Malabar em 20 de maio de 1498. Lá, os comerciantes muçulmanos convenceram o governante hindu contra os exploradores cristãos, que novamente escaparam por pouco da morte. A esquadra portuguesa partiu da Índia em 20 de setembro de 1498, mas na viagem de volta, um desastre os atingiu. Primeiro, eles ficaram calmos por muitos dias, e então, ventos contrários e correntes arrastaram sua travessia. Trinta homens morreram. Os sobreviventes chegaram a Malindi em 7 de janeiro de 1499. Aqui, eles ergueram um padrრ£ o (cruz de pedra), que ainda existe. Na falta de homens aptos para navegar todos os navios, Vasco da Gama incendiou o São Rafael.

Em 20 de março de 1499, os dois navios restantes contornaram o Cabo e partiram para o posto avançado português nos Açores, onde Vasco da Gama atrasou a viagem porque seu irmão Paulo havia morrido. O Berrio partiu para Portugal, onde ancorou no Tejo a 10 de julho de 1499. Quando Da Gama chegou a Lisboa cerca de três semanas depois, os portugueses deram-lhe as boas-vindas de herói. O rei concedeu-lhe o grande título, 'Senhor da Conquista, Navegação e Comércio da Etiópia, Arábia, Pérsia e Índia', e 'Almirante do Mar da Índia', com a patente de Dom, e muitas outras recompensas. Logo depois, casou-se com Catherina de Ataide com quem teve seis filhos e uma filha.

A Segunda Expedição

Para impor o monopólio do comércio de especiarias, da Gama partiu com uma frota de Portugal em 1502, com destino a Moçambique e Sofala. Aí obteve alguns direitos de comércio estabelecidos em ouro e obrigou o novo Sultão de Moçambique a prestar homenagem ao Rei de Portugal com uma homenagem anual em ouro. Na Índia, Vasco da Gama atacou Calicute, torturou horrivelmente os seus prisioneiros - dizem-nos que cortou-lhes o nariz e as orelhas e mandou-os para o sultão de Calicute - e depois de atacar os navios muçulmanos, regressou a Portugal carregado de saques. A partir de então, os portugueses fizeram viagens regulares utilizando Mossel Bay e Mombasa como principais postos de reabastecimento. Sedas orientais, cetins e especiarias, e marfim e ouro africanos trouxeram riqueza para a Coroa e levaram ao domínio por Portugal da rota do Cabo. Em 1524, Jono III ordenou que Da Gama retornasse à Índia como vice-rei. Ele chegou a Goa em 11 de setembro de 1524, mas morreu em Cochin três meses depois. Seus restos mortais foram eventualmente devolvidos a Portugal e enterrados em São Jerônimo em 1880.


Gama, Vasco da

Nascido em 1469 em Sines, Portugal morreu em 24 de dezembro de 1524, em Cochin, Índia. Navegador português que concluiu a procura de uma rota marítima entre a Europa e a Índia.

Na época da expedição da Gama & rsquos, os portugueses já haviam estabelecido uma rota marítima ao longo da costa oeste da África e conseguido acesso ao oceano Índico (B. Dias, 1487-88). Em 1497, os portugueses equiparam uma expedição à Índia composta por três navios (San Gabriel, San Rafael, e Berrio) e um pequeno navio de abastecimento. Em julho de 1497, a expedição sob o comando de da Gama zarpou de Lisboa, contornou o Cabo da Boa Esperança e, indo para o norte ao longo da costa oriental da África com várias paradas no caminho, chegou ao porto somali de Malindi em 1498. Os árabes O timoneiro Ahmed Ibn Majid foi embarcado aqui para guiar os navios até a cidade indiana de Calicut. Assim, a expedição da Gama & rsquos descobriu a costa sudeste da África (até Malindi) e cruzou o oceano Índico. Da Gama estabeleceu relações comerciais e diplomáticas com o governante de Calicute e então, no final de agosto de 1498, ele zarpou na viagem de volta, seus navios carregados de especiarias. A expedição chegou a Lisboa em setembro de 1499. Dos 168 tripulantes, apenas 55 regressaram. (Os outros morreram durante a viagem.) Esta viagem teve um significado histórico mundial, uma vez que uma rota marítima foi estabelecida pela primeira vez entre a Europa e os países do sul da Ásia, que se encontravam dentro do reino da expansão colonial portuguesa.

Em 1502, da Gama, comandando uma armada de 20 navios, fez uma segunda viagem às costas da Índia. Ele destruiu Calicut, estabeleceu uma série de fortalezas na costa do Malabar, esmagou brutalmente a resistência dos governantes locais e voltou a Lisboa em 1503 com enorme pilhagem. Da Gama foi nomeado vice-rei da Índia em 1524 e, no mesmo ano, partiu em sua terceira viagem à Índia, onde morreu logo após sua chegada.


Biografia de Vasco da Gama

  • Nascer:- 1469, Sines, Portugal
  • Faleceu:- 24 de dezembro de 1524, Kochi, Índia
  • Nacionalidade:- português
  • Sepultado:- Mosteiro dos Jerônimos, Lisboa, Portugal
  • Pais:-Estêvão da Gama, Isabel Sodré
  • Crianças:-Cristóvão da Gama, Estêvão da Gama

Vasco da Gama nasceu em Sines, uma pequena aldeia situada no Baixo Alentejo. Seu pai, chamado Esteban, era de linhagem nobre e gozava de excelente reputação na corte. Sua mãe, Dona Isabel Sodré, queria que o segundo de seus filhos, Vasco, se preparasse para a carreira eclesiástica, mas apesar de suas intenções maternas, o jovem decidiu, junto com seu irmão Paulo, vincular sua vida aos negócios do mar. .

Desde muito jovem, Vasco da Gama conseguiu dedicar-se plenamente à vida marinha, participando em várias expedições à costa africana e dando-lhes provas de grande capacidade. Desse modo, a experiência adquirida e a fama foram suficientes para que ele, depois de estudar matemática e cosmografia, se tornasse capitão.

Um episódio arriscado veio acentuar seu prestígio como navegador. Em 1493, os franceses apreenderam um navio português carregado de ouro de uma das possessões portuguesas na costa africana, a Costa da Mina. Vasco, comissionado pelo soberano para apreender em represália os navios franceses ancorados nos seus domínios, cumpriu a sua missão com notável rapidez e êxito, tendo apreendido dez desses navios apenas no porto de Lisboa. Pressionado com tanta eficácia, o rei francês Carlos VII se resignou a devolver o barco capturado sem perder um jota de sua carga.

A partir desse momento, o Vasco atraiu especialmente a atenção oficial. Em 1495, a morte surpreendeu João II e o trono passou para o seu herdeiro, Manuel I, o Sortudo. Coletando um ambicioso projeto de seu antecessor, o novo monarca organizou uma expedição que iria à Índia delineando a África. Naquela época, parecia claro que era possível cruzar o extremo sul da África e chegar ao Oceano Índico, como Bartolomeu Diaz havia mostrado dez anos antes. O comércio de especiarias estava em jogo, já que as rotas, naquela época, eram controladas pelos árabes. A intenção também era equilibrar a vantagem que a descoberta da América proporcionou à Espanha.

O nome da Cordilheira foi embaralhado desde o início entre os mais adequados para liderar a difícil jornada. Em 1496, Esteban da Gama foi escolhido para fazê-lo, mas sua morte repentina fez com que seus dois filhos assumissem & # 8220 a honra e o perigo & # 8221 de liderar a difícil empresa.

A rota das especiarias

A 8 de julho de 1497, Vasco da Gama deixou Lisboa à frente de 200 homens e três navios, o San Gabriel, o Bernio e o San Rafael. A expedição não fez fronteira com a costa da África Ocidental (como era de costume), mas entrou no Atlântico navegando para sul a partir de Cabo Verde e depois virando para leste para alcançar o sul da África. Em novembro chegaram ao extremo sul do continente africano, denominado por Bartolomé Diaz, o Cabo das Tempestades, em referência ao contínuo estado de agitação daquelas águas onde se encontram os oceanos Atlântico e Índico, e rebatizado por João II com o nome sugestivo e profético de Cabo da Boa Esperança.

Em meados de novembro de 1497, a frota de Vasco da Gama & # 8217 cruzou o Cabo da Boa Esperança e navegou para o norte ao longo da costa oriental da África. Com grande parte da tripulação doente com escorbuto, a expedição parou para descansar na foz do rio Quelimane, após o que navegou para o porto de Moçambique.

O porto de Moçambique era controlado pelos árabes, que monopolizavam o comércio na região. Por isso, Vasco da Gama decidiu se fingir de muçulmano. A princípio a manobra funcionou, pois o sultão de Moçambique os recebeu muito bem e até lhes ofereceu guias para continuarem a sua viagem à Índia. Porém, logo surgiram suspeitas e o sultão começou a suspeitar que Vasco da Gama o havia enganado sobre sua religião. Ante a ira do governante, os portugueses levantaram âncoras e foram para o mar, mas estavam muito escassos de mantimentos, pelo que foram obrigados a desembarcar perto dali e a serem abastecidos pela força.

A navegação passou por momentos difíceis, pois os guias árabes não eram de confiança. Mas a expedição conseguiu chegar a Mombaça, onde foram bem recebidos pelo xeque do local. Vasco da Gama não confiava no anfitrião, e suas suspeitas logo se confirmaram ao descobrir que o xeque havia armado uma armadilha para eles. Alertados, eles conseguiram rejeitar o ataque e fugir com seus três navios. The ship carrying supplies had been abandoned when crossing the Cape of Good Hope.

The next stop on the African coast was more rewarding for the expeditionaries. The sheikh of the place, Malindi, was at odds with Mombasa, so he gladly received them and gave them a guide who knew those waters. It was a very expert Arab pilot, Aben-Macbid, apparently of Christian religion. Moreover, the Portuguese established contact with a Hindu ship, which convinced them of the closeness of their objective. Aben-Macbid, taking advantage of the summer monsoon, led them in only twenty-three days to the coasts of India. It was the first time that European civilization came into contact with India, a fundamental event for the course of history.

There it was clear that the gifts sent from Portugal by King Manuel II were not to the liking of the court of the ruler of the city, the Zamorin. This, coupled with the pressure of Muslim merchants, who reported that Vasco da Gama had repeatedly lied to hide his religion and had acted with violence in most of the African ports in which he had landed, led to a very tense situation with the Authorities of Calicut. Nevertheless, Vasco da Gama managed to temporize with the Zamorin and sailed from Calicut, back to Portugal, with a cargo of spices.

Vasco da Gama remained in India for four months. The return trip, as it used to happen in such long and difficult journeys, was very hard. On the way to Malindi they invested three months and suffered so many casualties that Vasco da Gama, lacking men to man the three ships, decided to distribute the survivors in the two remaining boats and burn San Rafael . After crossing the Cape of Good Hope, the two ships separated because of the bad weather and each one was forced to return to Portugal by its account, reaching both their objective. Vasco da Gama arrived in Lisbon on September 9, 1499. The country welcomed the survivors with overwhelmed enthusiasm. Vasco da Gama was named “Admiral of the Seas of India” and “Lord of the Conquest, Navigation and Trade of Ethiopia,

With his voyage, Vasco da Gama had inaugurated a new route to Asia and the islands of spices, an alternative to the Silk Route, which from the second century BC had communicated the East Asian world with the Mediterranean basin and which before its Expedition depended on Turkish Muslim power. Thus ended the work that Prince Henry the Navigator began eighty years before with the School of Navigators of Sagres. We know the details of this first trip thanks to the text contained in the Diario de Álvaro Velho, one of the members of the expedition that served aboard the San Gabriel.

Vasco da Gama would still return to India in 1502 and 1524, captaining expeditions that had a more military than commercial or diplomatic character, since it was a question of consolidating the monopoly of the spices using the force of the arms. He was appointed governor with the title of viceroy and imposed the Portuguese rule from Goa to Cochin, thus enabling the small Portuguese kingdom to become a colonial and mercantile power of the first order. On the voyage of 1502, in command of a fleet of twenty ships, he seized Quiloa (Kilwa) and Sofala, in Mozambique. He managed to eliminate the Arab rivals and established Portuguese maritime hegemony on the Indian coast, building in Cochin the first Portuguese factory in Asia. In 1503 he returned to Lisbon and no longer sailed until 1524, when he was appointed viceroy of India. Nevertheless.


The third voyage

Obscurity surrounds the reception of da Gama on his return by King Manuel. Da Gama seemingly felt himself inadequately recompensed for his pains. Controversy broke out between the Admiral and the Order of São Tiago over the ownership of the town of Sines, which the Admiral had been promised but which the order refused to yield. Da Gama had married a lady of good family, Caterina de Ataíde—perhaps in 1500 after his return from his first voyage—and he then appears to have retired to the town of Évora. He was later granted additional privileges and revenues, and his wife bore him six sons. Until 1505 he continued to advise the King on Indian matters, and he was created count of Vidigueira in 1519. Not until after King Manuel died was he again sent overseas King John III nominated him in 1524 as Portuguese viceroy in India.

Arriving in Goa in September 1524, da Gama immediately set himself to correct the many administrative abuses that had crept in under his predecessors. Whether from overwork or other causes, he soon fell ill and died in Cochin in December. In 1538 his body was taken back to Portugal.


Vasco De Gama Founds Cochin - History

Like most cities in India, Kochi has a very long and illustrious history. But, the origin of the name is still shrouded in mystery. Many theories exist, but none are strong enough to be conclusive. Some historians believe that Kochi is a modified form of the word 'Cochazhi' which in Malayalam means 'small sea'. Others are of the opinion that 'Kochi' was named so by the Chinese. According to them, traders from the court of the Chinese ruler Kublai Khan, gave Kochi the name of their homeland. The peculiar Chinese fishing nets found here, the only place outside China where it has been spotted, can possibly be attributed to the heavy Chinese influence the city has had in the past. Still another theory is that Kochi is derived from the word 'Kaci' meaning 'harbour'.

Kochi earned a significant position on the world trading routes after the world famous port at Kodugallur (Cranganore) was destroyed by massive flooding of the river Periyar in 1340 AD. Records show that Kodugallur (Cranganore) was known to the Arabs and Chinese traders for centuries. After the Kodugallur port was destroyed, the forces of nature created a natural harbour at the nearby city - Kochi. Kochi started to grow and soon developed into a major trading point dealing in pepper, cardamom, cinnamon, cloves, etc., which were and still are famous for their quality.

The Arabs, British, Chinese, Dutch, Italians and Portuguese helped Kochi emerge as a bustling centre of commercial activity, connecting the mainland to the rest of the world. Kochi owes a lot to great travellers, scholars and traders like Fa Hien, Vasco da Gama, Sir Robert Bristow, etc. to her growth and prosperity. The English called Kochi 'Mini England', the Dutch called it 'Homely Holland' and the Portuguese called it 'Little Lisbon' highlighting Kochi's prominence. Italian traveller Nicolas Conti wrote in his travelogue: "China is where you make your money, then Cochin is surely the place to spend it."

Over the centuries, the princely state of Kochi came under numerous empires. Over time, the original local rulers were controlled by the Portuguese, Dutch , British and even the Zamorin of Kozhikode (Calicut). Around 1530 AD, under the Portuguese, Kochi grew into a prosperous town. The ruler of Kochi gave the Portuguese permission to build a fort at Kochi called 'Manuel Kotta' (Fort Emmanuel) - which is the first European fort in Kochi.

The Dutch invasion began around 1653 and by 1663 they emerged victorious over the Portuguese. The Dutch then built Fort Williams here. The Dutch were defeated by the great rulers of Mysore - Hyder Ali and Tipu Sultan. Finally, when the whole nation lost to the British, Kochi too became a part of the British empire in 1814. The magnificent forts built here were destroyed by the British. Under the supervision of Sir Robert Bristow, Kochi was developed into a major harbour and Willingdon Island was created. Willingdon Island now accommodates the Cochin Port, Naval Airport and the headquarters of the Southern Naval Command apart from a host of other trading and commercial establishments.

After India became independent in 1947, the state of Kerala was formed in 1956 by the unification of provinces Kochi, Malabar and Travancore. The Corporation of Kochi was formed in 1967 by the merger of the towns - Fort Kochi, Mattanchery, Ernakulam and many nearby villages. Growth in trade and commercialisation has led to the rise of Kochi as the most important city in Kerala and one of the major cities on the west coast of India.


Contingut

Vasco da Gama va néixer a Sines, a la costa sud-oest de Portugal, probablement en una casa propera a l'església de Nossa Senhora das Salas. Segons algunes fonts, podria ser l'any 1460 [2] segons d'altres, el 1469. [3] Sines era un dels pocs ports a la costa de l'Alentejo, i aquells temps era un petit llogaret de cases habitades per pescadors.

Vasco da Gama era fill d'Estêvão da Gama (c. 1430-1497), que el 1460 era cavaller de la casa de Ferran de Portugal i d'Aragó, segon duc de Viseu. [4] Ferran de Portugal el va nomenar alcaid-mor (capità-major o batlle) de Sines i li va concedir que pogués rebre un petit ingrés dels impostos sobre la fabricació del sabó a Estremoz. Estêvão da Gama estava casat amb Isabel Sodré, filla de João Sodré (també conegut com a João de Resende). Sodré, que era d'ascendència anglesa, tenia vincles amb la família del príncep Diogo, duc de Viseu, fill del rei Eduard I de Portugal i governador de l'Orde Militar de Crist, [5] un orde militar portuguès, hereva dels templaris a Portugal.

Poc se sap sobre els primers anys de la vida de Vasco da Gama. L'historiador portuguès Teixeira de Aragão, ha suggerit que hauria estudiat a Évora, on podria haver après matemàtiques i navegació. És evident que Vasco da Gama coneixia bé l'astronomia, i és possible que estudiés amb l'astrònom jueu nascut a Salamanca, Abraham Zacuto. [6]

L'any 1492, el rei Joan II de Portugal –el Príncep Perfecte– va enviar Vasco da Gama al port de Setúbal, al sud de Lisboa, per capturar navilis francesos a l'Algarve en represàlia pels actes de vandalisme realitzats en temps de pau contra la navegació portuguesa, una tasca que Vasco da Gama portà a terme de manera ràpida i eficaç.

Antecedents Modifica

Des de principis del segle xv , a partir de les prioritats establertes per l'Infant D. Henrique, els portuguesos van aprofundir en el coneixement de la costa africana. A partir de la dècada del 1460, l'objectiu era aconseguir vorejar la punta sud del continent africà per així poder accedir a les riqueses de l'Índia –pebre negre i altres espècies–, establint una ruta marítima fiable. La República de Venècia havia dominat gran part de les rutes comercials entre Europa i Àsia, però des de 1453, amb la caiguda de Constantinoble per part dels otomans, el comerç havia disminuït i s'havien disparat els costos.

Quan Vasco da Gama tenia uns deu anys, aquests objectius ja estaven a punt de ser assolits. Bartolomeu Dias havia retornat a Portugal després de passar el cap de Bona Esperança, i d'explorar el rio do Infante (River Gran Fish) a l'actual Sud-àfrica. A més a més, havia comprovat que la costa continuava en direcció nord-est. Portugal esperava utilitzar la ruta iniciada per Dias per trencar el monopoli sobre el comerç que existia a la Mediterrània.

Al mateix temps, fent ús de les expedicions per terra durant el regnat de Joan II de Portugal, que recolzava la teoria que l'Índia era accessible viatjant amb vaixell des de l'oceà Atlàntic, Pêro da Covilhã i Afonso de Paiva havien estat enviats a través de Barcelona, Nàpols i l'illa de Rodes a Alexandria on, fent-se passar per mercaders, van aconseguir arribar a Aden. Allà es van separar: Paiva es va dirigir a Etiòpia i va morir de la pesta, sense realitzar cap informe Covilhã es va dirigir a Ormuz. [7] Tampoc va tornar mai més a Portugal, encara que ell si va aconseguir fer arribar el seu informe a través d'emissaris.

Faltava només un navegant que demostrés el vincle entre els resultats de Dias i Corvilhã per inaugurar una ruta comercial potencialment lucrativa cap a l'oceà Índic. La tasca va ser assignada inicialment pel rei Joan II a Estevão da Gama, el pare de Vasco da Gama. No obstant això, donada que va morir el juliol de 1497, el comandament de l'expedició va ser cedit pel nou rei Manuel I de Portugal a Vasco da Gama, possiblement tenint en compte els seus bons serveis en protegir els interessos comercials portuguesos de les depredacions dels francesos al llarg de la Costa d'Or africana.

Desenvolupament del viatge Modifica

Manuel I de Portugal l'Afortunat va encomanar a Vasco de Gama la missió de trobar terres cristianes a l'est. El rei, com molts europeus, creia que l'Índia era el llegendari regne cristià de Preste Joan. També volia tenir accés als mercats comercials d'Orient. Vasco da Gama va ampliar l'exploració de la ruta marítima del seu precursor Bartolomeu Dias, que va ser el primer a anar més enllà del cap de Bona Esperança el 1488, culminant una generació de l'exploració marítima portuguesa fomentada per l'escola nàutica d'Enric el Navegant. El viatge de Vasco da Gama establiria una ruta per mar des d'Europa a l'Índia que permetria el comerç amb l'Orient més llunyà, sense l'ús de les rutes costoses i insegures de caravanes de la Ruta de la Seda, per l'Orient Mitjà i l'Àsia Central.

El rei Manuel I li confià el comandament de la flota que, el 8 de juliol de 1497, va salpar des del Tajo (Lisboa) a la recerca de l'Índia, amb 170 homes (mariners i soldats) distribuïts en quatre petits vaixells: [8]

  • El São Gabriel, construït especialment per a aquest viatge i comandat pel mateix Vasco de Gama.
  • El São Rafael, també construït per aquest viatge i comandat per Paulo da Gama, germà del capità major.
  • Berrio, una caravel·la més petita que les anteriors, oferta pel Manuel de Bérrio, el seu propietari, i comandada per Nicolau Coelho.
  • El São Miguel, un petit vaixell per al transport de subministraments, que posteriorment va ser incendiat a la costa oriental africana, i que va ser comandat per Gonçalo Nunes. [4]

L'expedició va salpar de Lisboa, acompanyada de Bartolomeu Dias que va seguir en una caravel·la rumb cap a Elmina, per una ruta ja experimentada pels navegants que el van precedir el camí seguia la costa africana passant per l'illa de Tenerife i l'arxipèlag de Cap Verd. Després d'apropar-se a la costa africana a l'actual Sierra Leone, Vasco da Gama es va desviar cap al sud, per l'oceà obert, creuant la línia de l'Equador, a la recerca dels vents de l'oest de l'Atlàntic Sud, que Bartolomeu Dias ja havia identificat el 1487. Aquesta maniobra, coneguda com la "volta del mar" (volta do mar), va ser reeixida i el 4 de novembre de 1497 l'expedició havia arribat de nou a la costa africana. Després de més de tres mesos, els vaixells havien navegat més de 6.000 quilòmetres de mar obert, el viatge més llarg conegut fet a alta mar fins aquella data. [10]

El 16 de desembre la flota havia sobrepassat l'anomenat riu do Infante (Gran Riu Fish, a la costa oriental de l'actual Sud-àfrica), el punt en què Bartolomeu Dias havia decidit tornar, navegant a partir d'aquí en aigües desconegudes per als europeus. El dia de Nadal (Natal en portugués), da Gama i la seva tripulació van batejar la costa per la qual navegaven amb el nom de Nata (actual província sud-africana de KwaZulu-Natal).

El 2 de març de 1498, completant el contorn de la costa africana, la flota va arribar a Moçambic, després d'haver patit forts temporals i d'haver de sufocar amb mà de ferro una revolta dels mariners. A la costa d'Àfrica oriental, els territoris controlats pels musulmans integraven la xarxa de comerç a l'oceà Índic. A Moçambic van trobar els primers comerciants indis. Inicialment van ser ben rebuts pel sultà, que els va confondre amb els musulmans i els van proporcionar dos pilots. Tement que la població fos hostil als cristians, però tractant de mantenir l'equívoc, després d'una sèrie de malentesos, van ser obligats per una multitud hostil a fugir de Moçambic i van salpar del port disparant els seus canons contra la ciutat. [11] [12]

El pilot que el sultà de l'illa de Moçambic els va proporcionar per conduir-lo a l'Índia, havia estat secretament instruït per lliurar els navilis portuguesos als governants àrabs de Mombasa. Una casualitat va fer descobrir l'emboscada i Vasco da Gama va poder continuar. A la costa de l'actual Kenya, l'expedició va saquejar els vaixells mercants àrabs desarmats. Els portuguesos es van convertir en els primers europeus a visitar el port de Mombasa, però van ser rebuts hostilment i van marxar aviat.

Al febrer de 1498, Vasco da Gama va seguir cap al nord, desembarcant en l'amistós port de Malindi, ciutat rival de Mombasa, on van ser ben rebuts pel sultà que els va subministrar un pilot àrab coneixedor de l'oceà Índic. El coneixement dels vents monsònics va permetre guiar l'expedició fins a Calicut, a la costa sud-oest de l'Índia. Les fonts difereixen pel que fa a la identitat del pilot, identificant-se de vegades com un cristià, un musulmà o un guzerate. Un conte tradicional descriu al pilot com el famós navegant àrab Ibn Majid, però relats contemporanis situen Majid en un altre lloc en aquell moment. [13]

Arribada a Calicut Modifica

El 20 de maig de 1498, la flota va arribar a Kappakadavu, prop de Calicut, a l'actual estat indi de Kerala. [14] S'havia establert la ruta del cap de Bona Esperança i s'havia obert la ruta marítima d'Europa fins a l'Índia. L'endemà de l'arribada, en la presència de molta gent a la platja, van ser rebuts per dos moros tunisians, un dels quals se'ls va dirigir en castellà: «Ao diabetis que et dou quem et trouxe cambra?», i els van preguntar que anaven a buscar tan lluny. Els portuguesos van contestar: «Vam veure cerca cristãos i especiaria». [15] En veure les imatges dels déus hindús Vasco da Gama i els seus homes van pensar que pertanyien a sants cristians, ja que els musulmans no tenien imatges. La creença en la presència de cristians a l'Índia, va perdurar durant algun temps, fins i tot després del retorn d'aquesta expedició. [16]

Les negociacions amb el governador local, Samutiri Manavikraman Rajá, samorin de Calicut, [n. 1] van ser difícils. Els esforços de Vasco da Gama per aconseguir condicions comercials favorables eren poc fructífers a conseqüència de la diferència cultural i el baix valor de les mercaderies que portaven a bord. [n. 2] La flota de Vasco da Gama, per tant, no estava equipada per fer front a una cultura més sofisticada com la de l'Índia del moment, habituada a negociar amb articles de luxe, com teles de percal, espècies i pebre. Els representants del samorin es burlaven de les seves ofertes i els comerciants àrabs allà establerts estimulaven la resistència davant la possibilitat d'una competència no desitjada. Els portuguesos finalment van vendre els seus productes per sota del cost real per adquirir petites quantitats d'espècies i joies per portar al regne.

Finalment, el samorin es va mostrar satisfet amb les cartes del rei Manuel I i Vasco da Gama va aconseguir una carta ambigua de concessió de drets per comerciar. Tot i així, va acabar per marxar sense avís després que el samorin i el seu cap de l'Armada, Kunjali Marakkar, insistissin que deixés tots els seus béns com a garantia. Vasco da Gama es va endur els seus béns, però va deixar alguns portuguesos amb ordres d'iniciar la construcció d'una factoria.

Retorn a Portugal Modifica

Vasco da Gama començar el viatge de tornada el 29 d'agost de 1498. A l'illa d'Anged van ser abordats per un home que afirmava ser cristià però que fingia ser un musulmà al servei de Hidalcão, el sultà de Bijapur. Sospitant que era un espia, el van assotar fins que va confessar que era un aventurer jueu polonès de viatge per l'Orient. Vasco da Gama el va capturar i va portar de tornada a Portugal un any després acabaria sent el seu padrí quan va ser batejat amb el nom de Gaspar da Gama.

Vasco da Gama, ansiós per partir, va ignorar el coneixement local sobre el comportament dels monsons. En el viatge d'anada havien creuat l'Índic fins a l'Índia amb l'ajuda dels vents del monsó en només 23 dies. A la tornada, navegant a vela contra els vents, van consumir 132 dies, i els vaixells van aconseguir atracar a Malindi el 7 de gener de 1499. En aquesta etapa aproximadament la meitat de la tripulació va morir i molts dels altres estaven greument malalts per l'escorbut. Així, dels 148 homes que integraven l'armada, només 55 van tornar a Portugal. Dos dels vaixells van arribar a Portugal el juliol i setembre de 1499. [17] La caravel·la Berrío, que era més lleugera i més ràpida, va ser la primera a arribar a Lisboa, on hi va atracar el 10 de juliol de 1499 estava sota el comandament de Nicolau Coelho i tenia com a pilot Pêro Escobar, navegant que més tard acompanyaria la flota de Pedro Álvares Cabral en el viatge en el qual van descobrir el Brasil, l'abril 1500. Després, ja a l'agost, va arribar la Sao Gabriel, sota el comandament de João de Sá, ja que Gama havia abandonat el vaixell a l'illa Santiago, a Cap Verd, on va noliejar una caravel·la per portar el seu germà, Paulo da Gama, que estava malalt, fins a l'illa Terceira, a les Açores, amb l'esperança de poder-lo salvar però finalment va morir i va ser enterrat a Terceira.

Reconeixement Modifica

Vasco da Gama va arribar a Lisboa al setembre de 1499, un mes després que els seus companys.

Al desembre de 1499, Vasco da Gama va ser recompensat per haver estat l'home que havia aconseguit finalitzar un pla iniciat feia 80 anys. El rei Manuel I de Portugal li va concedir la ciutat de Sines com a feu hereditari (la mateixa ciutat que el seu pare, Estêvão, havia posseït com a Commenda) Va resultar ser un assumpte bastant complicat, ja que Sines encara pertanyia a l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa. Amb tot, no seria un problema per al Dr. Jorge de Lencastre, el mestre de l'Orde, per donar suport a la recompensa, després de tot, Gama era cavaller de Sant Jaume, un dels seus, i un estret col·laborador de Lencastre. Però el fet que Sines fos atorgada de la mà del rei, va provocar el rebuig de Lencastre per principi - per no encoratjar el rei en fer altres donacions de propietats de l'Ordre. [18] Gama passaria els següents anys, tractant de prendre possessió de Sines - un esforç que l'allunyava de Lencastre i, finalment, portaria Gama a abandonar la seva estimada Orde de Sant Jaume i passar-se a la seva rival Orde de Crist el 1507.

Mentrestant, Gama es va fer amb una substanciosa pensió hereditària reial de 300.000 reis, i la concessió del títol nobiliari de Dom(senyor) a perpetuïtat per a ell, els seus germans i els seus descendents. A principis de 1502 (1500, segons algunes fonts), Vasco da Gama va ser guardonat amb el títol d'Almirante dos mares de Arabia, Persia, India e de todo o Oriente, un sobrepassat títol que recorda l'adornat títol castellà de Cristòfor Colom. La competència entre Castella i Portugal va fer que el rei considerés que si Castella tenia un Almirante de todos los mares, Portugal també n'hauria de tenir un. [19] Una altra carta reial, datada l'octubre de 1501, va donar a Vasco da Gama, el dret personal a intervenir i executar un paper determinant en qualsevol futur de l'Armada portuguesa Índia.

Al voltant de 1501, Vasco da Gama es va casar amb Catarina d'Ataide, filla d'Álvaro d'Ataide, la alcaide d'Alvor (Algarve), i un noble prominent connectat per llaços de parentiu amb el poderós comte d'Abrantes. [20]

El viatge de Cabral Modifica

El 12 de febrer de 1502, Vasco da Gama va comandar una segona flota de vint vaixells de guerra, per portar a terme els interessos d'expansió colonial i comercial portuguesos. Havia rebut l'oferta després de la negativa de Pedro Alvares Cabral, que no va arribar a un acord amb el rei sobre el comandament de l'expedició. Aquest viatge va tenir lloc després del viatge de la segona flota a l'Índia, dirigida per Cabral el 1500 que, en desviar-se de la ruta, va fer el descobriment del Brasil. Quan va arribar a l'Índia, Cabral es va assabentar que els portuguesos que Vasco de Gama havia deixat per establir un lloc comercial, havien estat assassinats. Després de bombardejar Calicut es va dirigir al sud, cap a Cochin, un petit regne rival, on va ser rebut calorosament pels rajas, i retornà a Europa portant seda i or.

Domini portuguès a l'Índic Modifica

En el viatge cap a l'Índia, Vasco da Gama va conquerir l'illa de Quiloa (actual Kilwa Kisiwani, a Tanzània), a l'Àfrica oriental aquest era un dels ports de domini àrab que havien combatut contra els portuguesos, i el van convertir en tributari de Portugal. També es va apoderar de Sofala, a Moçambic. En aquest viatge també es va produir el primer albirament europeu que es coneix de les illes Seychelles, que Vasco da Gama va anomenar illes Almirant (Ilhas Amirante) en el seu propi honor.

Després d'arribar al nord de l'oceà Índic, Vasco da Gama va esperar per capturar un vaixell que tornava de la Meca amb importants mercaders musulmans, apoderant-se de totes les mercaderies per després incendiar-lo. [21] En arribar a Calicut el 30 octubre 1502 el samorin estava disposat a signar un tractat sobretot, [22] després de l'acte de barbàrie com a venjança pels portuguesos morts a Calicut, acció que va commocionar fins i tot els cronistes contemporanis.

Vasco da Gama va instal·lar un assentament portuguès i una fàbrica a Cochin, després dels esforços consecutius de Cabral i João da Nova. L'1 de març de 1503 va començar la guerra entre el samorin de Calicut i el Rajà de Cochin. Els portuguesos van bombardejar Calicut i destruir els llocs comercials àrabs. Els seus vaixells van assaltar als vaixells mercants àrabs, destruint també una flota de 29 vaixells de Calicut. Després d'aquesta batalla, van rebre importants concessions comercials favorables per part del samorin. Retornaren a Portugal el setembre de 1503, després d'eliminar als rivals àrabs de l'Índic i instaurar l'hegemonia marítima portuguesa a la zona.

Després de romandre allunyat de la navegació durant gairebé vint anys, el 1524, va ser nomenat virrei de l'Índia, per substituir Duarte de Meneses, però poc després d'arribar a Goa, va contraure la malària. Morí a Cochin el 24 de desembre del mateix any.

El seu cos va ser enterrat a l'església del sant Francesc, a Cochin, i el 1539 les seves restes van ser repatriats a Portugal. Va ser sepultat en una tomba a Vidigueira. El monestir dels Jerònims de Betlem va ser erigit en honor del seu viatge a l'Índia.

Vasco da Gama i la seva esposa, Catarina de Ataíde, van tenir sis fills i una filla: Francisco da Gama (Comte de Vidigueira), Estevão da Gama, Paulo da Gama, Cristóvão da Gama, Pedro da Silva da Gama, Álvaro de Athaíde i Isabel de Athaíde da Gama.

Vasco da Gama va ser un dels responsable de l'èxit de Portugal com a potència mundial. L'epopeia nacional portuguesa, Os Lusíadas de Luís Vaz de Camões fa referència en gran part els viatges de Da Gama. [23] Igualment l'òpera L'Africaine: Opéra en Cinq Actes, de Giacomo Meyerbeer i Eugène Scribe s'inspira en aquest personatge.

Porten el nom de Vasco Da Gama:

  • La ciutat portuària de Goa.
  • Un gran cràter lunar.
  • Tres equips de futbol del Brasil i l'equip de Goa
  • Una església a Kochi (Índia).
  • Un pont i una torre a Lisboa.
  • Un barri de Rio de Janeiro.

Vasco da Gama ocupa el lloc 86 al llibre Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, una obra de Michael H. Hart.

El 1994 va aparèixer en els bitllets portuguesos de 5.000 escuts.

El 1998, els projectes preparats per celebrar el V Centenari de l'arribada de Vasco da Gama a l'Índia per part del govern de Portugal van haver de ser abandonats a causa de la ira pública que va suscitar l'esdeveniment.


Echoes of a Legendary Man

Nowadays, the topic of exploration and explorers is quite controversial. It is obvious that many explorers and their supporters did horrible things, especially to the native tribes of the lands they went to. However, many of the adventurers didn't think of any of this when they started their journeys into the unknown. Furthermore, although his grave became a goldmine for both of the churches where he was buried, the story of Vasco da Gama still holds some secrets.

In March 2016, researchers reported the discovery of a ship which was a part of Vasco da Gama’s Portuguese fleet that reached India. It has been found close to Al Hallaniyah island, near the coast of Oman.

According to the Ministry of Heritage and Culture, the ship is believed to be the Esmeralda, a vessel from Vasco da Gama’s second voyage (1502-1503). It is possible that this discovery will be a source of more information about the period of da Gama's journeys.

Some of the underwater excavations of the Esmeralda. (Esmeralda Shipwreck)

It is also possible that in the near future researchers will decide to exhume the remains buried in Lisbon. It could be that there is another famous person (joining Cervantes and Columbus) who is eventually found to be buried in Spain. Vasco da Gama’s story after death could become a part of another fascinating research project.

Top Image: Engraved plaque near the explorer’s tomb in Kochi, India ( CC BY SA 4.0 ) and portrait of Vasco da Gama. ( Domínio público )


Assista o vídeo: Aquário Vasco da Gama - A história


Comentários:

  1. Tlilpotonqui

    o ponto de vista relevante, curioso.

  2. Dacio

    Certo! I like your thought. I suggest to fix a theme.

  3. Layne

    Bravo, parece-me excelente ideia é

  4. Niklas

    Eu parabenizo, excelente pensamento

  5. Shilah

    Tema incomparável, eu realmente gosto :)

  6. Basar

    Não tenho as informações de que preciso. Mas ficarei feliz em acompanhar este tópico.



Escreve uma mensagem